El poema de la son (LXV)

La boca grossa se m'acostà a mitjanit i em cridà a l'orella:

No puc dormir

i te'n culpo a tu,

persona morta,

fracàs immund.

Fora d'aquí,

deixa'm dormir,

pèrfid record

oblidat a miques.

Ves-te'n tot tu!

Si n'ets, de podrit,

com jo d'adormit.