dijous, 27 de maig de 2010

El poema de la son (LXV)

La boca grossa se m'acostà a mitjanit i em cridà a l'orella:

No puc dormir
i te'n culpo a tu,
persona morta,
fracàs immund.
Fora d'aquí,
deixa'm dormir,
pèrfid record
oblidat a miques.
Ves-te'n tot tu!
Si n'ets, de podrit,
com jo d'adormit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada