Hi ha un moment en la vida en què has de triar entre una amistat amb el cap gros i una amistat calba, però amb pèls a l'esquena. A mi aquest moment no m'ha arribat mai, però si m'ho demaneu us puc parlar d'una vegada en què la tria vaig ser jo. Imagineu que sou en un bosc ple de follets del bosc. Doncs bé, jo passejava taral·lejant una cançó fútil quan de sobte els follets van baixar dels arbres i em van encerclar fent una rotllana. 'T'hem triat per a un dels nostres jocs de follets del bosc', van comunicar-me. 'Ah, doncs, endavant, m'hi presto', vaig dir-los, tot resolut. 'Ens has de respondre una pregunta i així et deixarem jugar amb nosaltres, d'acord?'. 'D'acord', vaig contestar. I amb aquesta resposta, em van deixar jugar.
El joc consistia en amagar la roba dels altres pel bosc. A la de tres ens despullàrem i amagàrem els drapots entre les arrels dels arbres, en un clot o sota una pedra. Llavors ens reunírem de nou al mateix lloc i començà el joc. No sé com s'ho feren, però tots trobaren la seva roba menys jo. Aquests follets del bosc, que la saben llarga... Així que, vaig compilar unes quantes fulles i les vaig relligar amb una liana en forma de tanga. I vaig prosseguir el meu camí, que em menava cap endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada