Froll i Masagat (LXII)

Senzillament, no era possible tant de ritme. I desférem l'amistat. Ara, el següent cavaller que es creuà amb mi també era per recordar. Fou el més ardit de tots els que em vénen al cap. Froll, es deia. Froll Amfilat. Tenia uns acudits, quins acudits! Jo en deia frollades. I vinga frollar! Si xalàvem! Era una bellíssima persona. Amfilat aquí, Amfilat allà, què us haig de dir... Bé, en realitat no recordo gaire cosa més. Només que frollàvem. Tinc el record de la sensacions viscudes. I eren sensacionals.

No pretenc que recordeu tots els amics amb qui he compartit el temps, només que recordeu els que us explico.

He fet mai referència a l'aventura que vaig viure amb en Masagat Quimfrau? Em féu unes confidències d'entrada que jo no volia tornar en reciprocitat. Em vaig deixar embriagar gustosament amb històries sobre puresa, blancor i boix grèvol. Em deia que hi havia moltes coses que no havia fet mai de la vida, que no havia desfullat cap margarida, que no havia romput cap anhel, que no havia fet mai palanca i tot de coses estranyes més. Jo, pobre de mi, no tenia gaire clar a què es referia ni on volia anar a parar, però me l'escoltava per cortesia. 'I tu?', em preguntava. Jo li responia que tampoc, perquè no s'adonés que no el seguia; que no volia desfullar res ni rompre ningú, però que el podia ajudar a fer palanca si així se sentia més bé. Que en sóc, d'abnegat.

L'aventura que vaig viure amb ell no us-e-l'explico perquè no té interès.