diumenge, 31 de gener del 2010

Del que de vegades indica una cosa que sovint condueix a pensar veritablement diferent del que després resulta que la realitat capritxosa dicta (LII)

I aleshores va passar el que no esperava, que aquella cabellera rossa no era com jo pensava. La llargada dels cabells, els ajuntaments amb l'armadura posada, potser la deshidratació, o bé l'ofuscació del cor o qui sap si les hores que vaig passar sota el sol (la meva vida tribulada, vaja) em van dur a confondre amb un cavaller de cabellera rossa una cavallera de cabellera rossa. Què coi, vaig pensar, el mal ja està fet. I vaig deixar-me portar per aquella nova dimensió concupiscent, la turgència del destí i la frugalitat del moment. A bodes em convides!

Com que la curiositat us pot, us diré que en aquell moment no hi vaig trobar especificitats. Els dies amb la meva amiga i salvadora s'encavalcaven com qui no vol la cosa. No trobava a faltar anar a buscar bolets -pinetells o pixacans barbuts, és igual- perquè en tenia prou amb flairar una mica les margarides perquè m'estovessin l'enteniment.

2 comentaris:

  1. Valga'm Deu! Que em dieu Sunyer? Que ara tambe us ho feu amb mosses? Que heu perdut el senderi? (Be, possiblement si, i no seria d'estranyar, amb tot el que heu passat, pobrisso). Quin gran desengany, ja us ho heu pensat be? Suposo que un cop passat l'espant i l'angunia (anava a dir certa repugnancia, pero no us vull ofendre) que la idea em provoca, acabare acceptant-ho. Al cap i a la fi, us tinc en estima i suposo que tambe he de ser al vostre costat en moments dificils.
    Amb tot us he d'avisar, benvolgut, que em temo que un cop superada aquesta fase tan ardent us trobareu que, acostumat com esteu a la companyia masculina, us faltara certa capacitat de captar una serie de matisos que son inherents a la condicio femenina (ja us dic ara que la immensa majoria de mascles amb mes experiencia que vos en aquests temes, fracassen miserablement. Miri si n'es de complex, el tema, que fins les propies femines no acabem d'entendre'ns a nosaltres mateixes).

    Sempre vostra,

    Violant

    ResponElimina
  2. Teniu raó, Violanta, suposo que no vaig saber-hi trobar els matisos que sí que veig en un bon rot, masculí i viril, i aquestes coses. Però per la resta, fou ben bé el mateix, un teva-meva, no sé si m'enteneu.

    ResponElimina