La meva única preocupació era si, quan finís allà engabiat, em moriria amb la llengua a fora. Se m'aniria tornant d'un color morat, com un llimac; i a fe que jo no volia tenir cap llimac a la boca. Ja havia llepat prou coses llefiscoses en vida. Per això vaig procurar, a les nits, de respirar sempre pel nas.
Sí, és evident que vaig aconseguir sortir de la gàbia. Suposo que voleu saber com, però em fa vergonya explicar-ho. Hom a la vida sempre ha de servar els secrets més sentits en un racó recòndit de la memòria i no em veig amb cor de reviure el moment en què un cavaller de cabellera rossa va venir una nit, rampant, a obrir-me la porta un cop es desféu dels sentinelles. Em costaria massa rememorar el moment en què els despullà, els lligà de cara, pectoral contra pectoral, mugró contra mugró, maluc contra maluc, tot encarat, i em deslliurà d'aquell suplici vergonyant. Evitaré de contar-vos, per no emmalaltir de follia, que el cavaller de la cabellera rossa m'agafà en braços -ah, quin mal- i em mirà blandant en la fosca. Quina cremor! Quina claror! Quin voleiar de cabells esfilagarsats!
-Cavaller, d'abonta surts, tu que em salves dels llimacs i l'oprobi? Ets conscient de la meva habitud antropòfaga?
-Prou.
La paraula feliç del cabellut de cavallerissa m'omplí de joia. Mai prou havia significat tant. Tornaria a lluitar per algú, tornaria a sofrir per l'amort, tornaria a vèncer la ignomínia.
Mai em va revelar la procedència, però sospito modestament que les veus que Sunyer de Vànova, cavaller de cavallers, gojós exponent de la llarga estirp de Vànova, ell, en persona, havia estat capturat i escarnit s'escamparen per tota la contrada i més enllà i, en saber la nova, l'enrossit nou amic quedà encisat per les meves gestes i bo i no haver-me vist mai, se sentí atret indefectiblement per una llegenda viva com jo. No seria la primera vegada.
Benvolgut Sunyer,
ResponEliminaQuin esglai quan vaig llegir que us havien capturat! Tenia tan poca esma que ni un comentari em vaig veure amb cor de deixar-vos, quin suplici! Ni us ho podeu imaginar, com he patit per vos! Es per aixo que, en llegir la bona nova del vostre alliberament, he fet un gran sospir d'alleujament i se m'ha desfet el nus que em constrenyia l'estomac.
Nomes un pero: si us haguessiu esperat uns quants dies mes a ser alliberat, potser hauria arribat a perdre els 4 o 5 quilets de mes derivats dels abundosos apats de Nadal que m'impedeixen cordar-me la cotilla -ja sabeu com son aquestes coses: en aquestes dates tan senyalades queda poc educat no voler repetir primers, segons, tercers, postres i torrons i neules (per cert, sento que us els perdessiu amb tot aixo. Si hagues sabut on ereu us hagues portat un platet amb les sobres).
I que consti que m'alegro que estigueu sa i estalvi i en bones mans (o braços, hauria de dir), pero aquest xicotot tan ros i ben plantat ja es podria haver esperat un parell de dies, que per a vos les coses no haurien canviat pas gaire i en canvi a mi m'hagues anat la mar de be!
En fi, tota vostra, com sempre,
Violant
No patiu, Cobertor, que ja sabeu que en els temps que corren uns quants quilets de més són de bon masegar i fan salut!
ResponElimina