Del que us ha passat i del que no us ha passat (LI)

Us heu trobat mai convertits en estipendi d'algú només perquè us ha salvat de morir en una gàbia penjada d'un pal a causa d'haver-vos presumptament menjat una altra persona? Heu passat mai tanta fretura d'amor que us heu vist empesos a llançar-vos àvids als braços del primer passavolant que us acarona? Heu practicat ajuntaments a tothora i tostemps sense poder-vos recuperar en l'endemig? Us heu deixuplinat per amargor davant la possibilitat que un cavaller de cabellera rossa desaparegui com tants altres han fet encara que fossin calbs o de trena morena? Ultra això, heu patit la plagasitat insadollable que suposa la manca de mansuetud de dos cossos febrils? I el pit, que s'us ha abrusat algun cop per 'ver-vos familiaritzat massa amb qui més us vol masegar? A mi, no. No ni poc, vull dir.