Sobre tradicions i populeses (LXI)

Potser us farà bé saber que, de bo de bo, només he congeniat de veritat amb una persona, i no és cap de les q'us he presentat. Son nom era Belluc Cavalluga i ballava danses tradicionals i populars quan les danses tradicionals i populars encara no eren ni tradicionals ni populars. Faixa, gralla i espardenya de set vetes. Ens vam fer molt. L'ajudava a cargolar la faixa i a fermar les vetes, cama amunt. Qui balla i canta massa té el cap de carbassa, deia la meva àvia. Quan el recordo penso més en un carbassó, però potser és la meva memòria que me la vol jugar. I dansàvem, i tant si dansàvem! Em feia ballar tot de danses que jo no coneixia ni remotament. Taló, punta; taló, punta; punta, punta; taló, punta. Volta i volta i comencem. Anàvem posant en pràctica tots els passos coneguts i moviments que inventava. Vam deixar de caminar pel bosc, tot eren saltirons, que si t'agafo per 'quí, que si et deixo anar una mica, que si llisco fins allà, i ara un giravolt adés adés sincopat. No sé com dir-ho, no sabia que jo mateix tenia tanta gràcia en el moviment. Com és possible tant de ritme?