dijous, 3 de desembre del 2009

Alta mart (XLVI)

En Farlupí Farlupí em duia a alta mart i m'ensenyava a amollar les cordes, frunzir el velam, enllefiscar el dull, ungir l'estai de cabeça, greixar els estrops i embragar fardells d'arpillera. Segurament pensareu que en el fons el més important era ormejar. I és cert, ens limitàvem a disposar les vergues, estendre l'eixàrcia i vinga! Jo que venia del món del camp, on havia après a apollegar-ho tot, ara em trobava ensulsiat entre soltes i almadraves, amb en Farlupí guaitant-me amb cara de què fas agafant la fitora amb dos dits, o de per què no fas servir l'escàlem en lloc de deixar els rems pel mig.
-Compte amb el topall dels mastelers!
Era inútil, se'm dirigia emprant tot aquest vocabulari, jo feia cara de pòquer i li feia repetir tot en termes de fica això aquí o treu allò d'allà.
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Maria Mandonguilla de Dalt6 de desembre del 2009, a les 16:02

    De la meva torre estant em venen tot de preguntes... Què deu voler dir enllefiscar el dull? Per què jo només estenc calces i vos l'eixàrcia? I encara més, estava malalt quan es trobava ensulsiat entre soltes i almadraves? Vaig a buscar un gentil home ferreny que m'acalareixi els dubtes...

    ResponElimina
  2. Sunyer de Vànova6 de desembre del 2009, a les 21:49

    Enllefiscar el dull és només el que tu vols que sigui...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)