En aquell moment, tot era verd. Hi havia pau. Tres rierols baixaven cristal·lins cap a la platja. No només els rierols confluïen. També els desitjos del nostre petit protagonista i el seu nou amic.
- Els pensaments es poden controlar -va dir l'un a l'altre. Però els desitjos no.
Els rierols havien degradat el pendís. Entre tartera i tartera, el corrent havia serpentejat la baixada. La degradació era bella. A través de l'aigua pura es veia un fons net. El tall del rierol penetrava en el paisatge i en mostrava la cara més autèntica, com en el cas del nostre petit protagonista, a qui la degradació havia fet aflorar la humanitat soterrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada