Presumpció

Odio moltes coses: la gent imbècil, com jo, però que no sap que n'és. Els dèspotes, la mediocritat inconscient, a parts iguals la intolerància i la tolerància, odio tant com puc l'estupidesa mundana, la depressió per virtut, el mal humor, el compromís cec en ideologies prefabricades, l'estereotip incrustat, el desconeixement radical perpetu, la injustícia humana, la pol·lució. Vull insultar, condemno els peus de plom, la diplomàcia i el protocol. Censuro l'autocensura i la pretensió. El tòpic, la congruència. No desitjo la mort de ningú, desitjo el no naixement de molts. Sovint la incompetència em corrou. Però suposo que haig de triar. Doncs em quedo amb la mediocritat immobilista, no la puc sofrir. No, no haig de triar: si l'amor és immens, puc odiar encara més i més i més, fins a l'extenuació. Maleeixo el verb fàcil, façana immunda, de pallussos que enganyen altres pallussos. La manca d'autenticitat. M'enerva la por al canvi i l'evolució estruncada i el desperdici. Els que donen lliçons i no se saben cordar els cordons. Merda, el món és brut, put.