De com l'amor de veritat es manifesta en forma de poema grotesc (LVIII)

Em parlava d'anàfores, polisíndetons i al·literacions, però se'm feia molt repetitiu. Preferia que m'iniciés en els encavalcaments, què voleu que us digui, o encara millor, en les sinècdoques: agafar la part pel tot, posem per cas. I en aquests casos, evidentment, que no hi faltés una bona hipèrbole. El meu amic era tota una figura poètica.

-Va, pensa en l'experiència amorosa més intensa que hagis viscut mai, en l'amor de veritat, i resumeix què va passar.

Em feia molta vergonya reconèixer que no havia tingut mai cap experiència amorosa intensa, ja ho sabeu, i a més, no parlo mai de la meva vida personal. Així que no em vaig poder inspirar en dingú però vaig posar-hi imaginació, tot sigui per la poesia. Com devia ser, allò de l'amor de veritat?

M'has sembrat de mines,

i ara em trepitges.

M'has cobert d'espines,

i ara te m'abraces.

M'has punxat per dins,

i ara et dessagnes.