dimarts, 2 de febrer del 2010

Ergasme (LIII)

Era flor d'un dia, no patiu. Allò nostre, fos què fos, va durar fins que vaig conèixer per primera vegada l'Ergasme. Dic per primera vegada perquè el vaig conèixer moltes vegades més. Em xuclava l'energia perquè havia d'estar molt per ell, me'l trobava per tot arreu. Que m'asseia a descansar, ja teníem n'Ergasme allà. Que pujava dalt d'un arbre per mirar l'horitzó, n'Ergasme en una branca. De bon matí, Ergasme; a mitjanit, Ergasme; abans de sopar, Ergasme; després de dinar, Ergasme! Ergasme, Ergasme, Ergasme, Oh, Ergasmeeeeee! M'agradaria poder-vos explicar com era, però se'm fa difícil de descriure: quatre cullerades de llum, tres petricons de plaer, un litru de relax, una punteta de suor i una llagrimeta de goig i de nostàlgia. Així el recordo jo, sempre tan sol d'esperit, amb la necessitat d'aferrar-se'm, a mi o al primer passerell del camí.
Publicat per a

3 comentaris:

  1. Violant de Cobertor4 de febrer del 2010, a les 17:19

    Benvolgut Sunyer,

    Agrairia, per tal d'afavorir la meva salut emocional, que us aclarissiu. Ara que ja m'havia fet a la ideia que us havieu canviat de ram (fins i tot ho vaig explicar a les meves amigues, i no vegeu com es van posar! He deixat de parlar-me amb totes, excepte la Caterina de Duvet, que encara no te clar de quin peu coixeja i amb aquestes coses es mes comprensiva) resulta que feu marxa enrere.
    Crec que no explicare res mes de vos a les meves amigues (be, de fet no me'n queden) fins que demostreu de manera fefaent que teniu clar de quin peu calceu. La meva vida social tambe us ho agraira.

    Sempre vostra,

    Violant

    ResponElimina
  2. Sunyer de Vànova6 de febrer del 2010, a les 22:00

    Entenc que les amistats que freqüentàveu no hi entenen, de l'amor de veritat. L'amor que es troba en els homes, en les dones i en les fulles seques. Nos calcem el peu de l'amor i caminem decidits!

    ResponElimina
  3. Violant de Cobertor7 de febrer del 2010, a les 13:37

    Vslga'm Déu! això de les fulles seques no sé si podré arribar a acceptar-ho. Per si de cas no me'n parleu, que no em vull fer mala sang amb vós.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)