En Brutot Malfoll (XXXVIII)

Un dia em vaig fer una ferida i en Llupià va arrencar-se un pèl de la barba i me la va cosir. Eren un pou de saviesa, els meus iaiots. Aquell altre, en Brutot Malfoll m'ensenyà a parlar sol. Vaig veure que un dia repapiejava entre els lledoners i em vaig dir: ah, això és l'experiència. Com més gran ets més coses saps fer. Així que vaig demanar-li que m'ensenyés a repapiejar, així quan m'arribés el moment ja en sabria. En Malfoll, però tenia molta mala baba i em va cuitar a desaparèixer. Però jo l'observava de lluny, entre el brancatge, i imitava els seus gestos tremolosos i parlars inaudibles. Era com si es trobes permanentment en un estat de plaer abundós.