En Llupià va néixer a Segsepolit d'Allabaix. Era molt net en tot el que feia. Passava la llengua per tot arreu abans que res. S'escopia a les mans per fregar-se-les. També m'escopia a les meves perquè considerava que no anava prou net. 'Frega, frega', em deia. De fet, cada dia a trenc d'alba, quan es llevava, ens feia posar a tots en fila índia per anar-nos escopint a la mà. Un cop al mes fèiem neteges bucals. Si en voleu més detalls, m'ho dieu. També empràvem gossos per als peus. Van molt bé per fer net entre els dits.
Per a la resta del cos, en Llupià em va regalar una esponja hermafrodita. Jo no n'havia vist mai cap. Em va dir que funcionava sola i que li recordava els seus darrers anys de vida.
Estimat Sunyer,
ResponEliminaReitero la meva admiracio per la vostra verbigracia, Deu me'n guard de gosar criticar-vos. Tot i aixi, no deixo de sentir que potser avui hauria preferit que no em fessiu particep de certs detalls escabrosos referents a la higiene d'en Llucia.
Per cert, no sabeu pas si es l'hereu de Can Culdolla, ja sabeu, aquell a qui van desheredar per ser massa polit? Se que eren de per alla.
Sempre vostra,
Violant de Cobertor
MM, estimada arneta de l'amor, no tenen res d'escabrosos, són detalls sobre netedat. Conec molts altres cavallers que ni això. Ara ja no li puc preguntar si té a veure amb els de Can Culdolla, fa anys que va traspassar.
ResponEliminaSempre teu,
Sunyer de Vànova