De dessota la cascada estant (XII)

Com hi ha món, que quan em banyo sota la cascada, a la bassa dels pagesos, tot regalimat, me'n recordo de les braçades amb en Gimfrau sota l'aigua, amb la nuesa per vestit. Jugàvem a submergir-nos en el nostre món particular. Quan érem amb el cap a la superfície, n'Arinyolà em tapava les orelles perquè em volia reproduir l'aïllament que vivíem sota l'aigua. Jo tancava els ulls i la resta de sentits se'm disparaven. Doll, raig, esquitx, regalim, esquitx. Ja us ho podeu imaginar. Érem gotetes immergides en aigua. I totes les gotes de la bassa eren una.