divendres, 18 de setembre del 2009

Pedregot de Rocsfreds (V)

No, us heu fet una idea equivocada de la meva relació amb Arinyolà. Hi havia molts altres cavallers al nostre voltant, interactuant -si voleu- amb nosaltres. Sense anar més lluny, recordo en Pedregot de Rocsfreds, que venia de les contrades més allunyades. El meu món era molt més ampli que Arinyolà i Arinyolà. Però en Pedregot era d'un caràcter estirabotat, i de pell aspra. Ho sé perquè una vegada vaig haver-li de fer unes fregues. A contracor, evidentment, però vaig haver-me de sacrificar. És que em posa molt tens quan criden si hi ha voluntaris per fer una cosa i de seguida m'ofereixo, sigui pel que sigui. I en Pedregot va demanar si hi havia alguna ànima caritativa que li fes unes fregues, perquè havia cavalcat moltes hores i tenia les cames entumides, del genoll a l'entrecuix. Pobre, vaig haver d'aplicar-m'hi a fons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada