De quan vaig recuperar la centralitat (XVI)

Encara quedaven per superar els recels que en Gimfrau servava calladament després de veure'm al bosc amb n'Esgroc Verdet, menjant mores, però jo li vaig dir que eren verdes i em vaig centrar en donar-li consol després de la decepció amb en Grumoll. I així, qui dia passa any empeny, van tornar els dies de glòria, l'ombra d'altres cavallers s'esvaní i jo vaig recuperar la centralitat i el protagonisme que em mereixia. Recordo que m'agradava d'enllustrar-li amb saliva les botes, sense escopir ni utilitzar les mans. Sempre he considerat una cosa molt íntima enllustrar les sabates d'algú, i més si es tracta d'en Gimfrau, i li demanava d'allunyar-nos una mica del campament (certament, les hi enllustrava posades). En un d'aquells passeigs entre les acàcies i les prímules, els cocos i les falgueres, ens vam punxar amb captus i embolicar amb lianes. Collons, ens havíem ficat en un jardí botànic. I riguérem i riguérem. Atacs de riure d'aquells en què aprofites per posar la mà a l'espatlla de l'altre, o a la cintura, o a la cama.