Art (XXII)

Jo, Sunyer de Vànova, em cobria amb una flassada. A les nits, feia fred. Els altres no podien dissimular el tremolor. Vaig pensar que podria dedicar-me a cosir flassades, les unes amb les altres, per tapar-nos tots amb la mateixa. I així ho vaig fer. I cada nit, a l'hora d'anar a dormir, acotxava tots els cavallers, un per un, i m'estava a la vora fins que s'adormien. Quan m'ocupava del segon, es despertava el primer i quan aconseguia adormir el quart, es llevava el tercer. A la fi, em tapava jo. De bon matí, jugàvem a fer peuets. No revelaré què havia arribat a passar allà sota, quedarà entre la flassada i el Sunyer. Només us puc dir que en Gimfrau tenia uns unglots com closques de musclo i una vegada em va fer un tall a la cama, petitet però profund. Encara tinc la cicatriu. És tot el que em queda d'en Gimfrau, la seva signatura, d'autor. La seva obra mestra, jo.