D'enterraments i fullaraca (XXIV)

D'idiomes no en sabíem. Ni el nostre. Però dialogàvem amb els pistils, la saba i la clorofil·la. Agafàvem fulles seques del terra i jugàvem a cobrir-nos per espantar els animalons passavolants. Gratàvem la terra per buscar cucs i dipositar-los a l'esquena de l'altre, al clatell, a veure quin arribava primer a l'altra banda de la columna vertebral. Més d'un cop, algun cuquet espavilat s'havia colat per llà on no tocava, entre natja i natja. I ens enfilàvem als pollancres per dormir-hi fent equilibris impossibles. A la platja, també ens enterràvem amb la sorra, primer un i després l'altre, i després ens ajudàvem a treure l'arena emprenyadora a trenc d'ona. 'Espera que te'n queda una mica aquí!', 'ep, que te la trec', 'en tens per tot arreu'. Semblàvem mones traient-nos polls. Ens eixugàvem amb el sol i per treure'ns la sal ens llepàvem mútuament.