Del meu servei de bugaderia (XVIII)

Jo li rentava la roba, l'estenia i me la quedava mirant fins que s'assecava. Em posava les seves samarretes imperi i m'aulorava a mi mateix, imaginant-me que el meu cos era el seu. Em posava la seva calça curta i comparava com l'omplia ell i com l'omplia jo. Després me la treia, la planxava i li la donava. Òbviament, quan el veia vestit pensava en quan l'havia portat jo posada i sentia que tots dos la vestíem alhora. Bé, tot aquest procés de bugaderia el feia sempre després que m'entregués les peces brutes, per rentar, i quan jo les havia dut posades uns quants dies i unes quantes nits, sota l'armadura. Fins que s'esvaïa l'aulor d'en Gimfrau. Tant si me la posava jo, com si ho feia ell, la roba sempre estava usada. Les samarretes duien enganxats pèls del pit d'en Gimfrau. Jo els recollia un per un i els desava en una capseta. Al cap d'unes setmanes els planxava, en feia feixos i els convertia en trenetes que em lligava als cabells com si fossin extensions.