Fullarda Regarda (XXVI)

Fullarda Regarda anava de cavaller en cavaller com si fos jo mateix. I esclar, constituïa una competència que no em podia permetre. Perquè jo sóc dels que no vull ingerències en el capteniment del meu partenariat. Així que vaig demanar a un dels meus criats que l'acusés públicament de follia i subrepció. De seguida, tothom sospità d'ella i començaren a córrer enraonies tèrboles i funestes amb na Fullarda de protagonista. Passà a ser Fullarda la Fetillera. La férem tancar en un convent, a purgar-se. He de dir que, pel meu bon cor, em vaig preocupar perquè no passés gana i vaig disposar que cada dia li llancessin, des de la distància, rosegons de pa sucats amb llet. A la Regarda, l'engolí l'oblit. I els meus cavallers continuaren sent això, meus.